|
Lou cant dou pastre Le chant du berger L'estiéu verdissé la campagna, L'été verdit la campagne Lou mes de giun es arriba; Le moi de juin est arrivé La néù a quitta la montagna La neige a quitté la montagne L'oura de parti a souna; L'heure de partir a sonné
Din l'aria tintan li sounaia, Dans l'air tinte les sonnailles O pastré cantés, siés urous, O berger chante, tu es heureux Su lou camin plén de roucaia Sur le chemin plein de pierres Lou tiéù can saouta, malicious. Ta chanson saute , malicieuse
Damoun as la bella natura, Là haut tu as la belle nature Lou gran souleu, l'ombra doù pin Le grand soleil , l'ombre du pin As lou ciel blu, la soursa pura Tu as le ciel bleu , la source pure E la belessa doù matin. Et le bien être du matin
La tiou riquéssa es la couala, Ta richesse est ta colline, Lou tiou espoir la tiou cansoun, Ton espoir est ta chanson Lou fier camouns, l'aigla qué vouala Le fier chamois, l'aigle qui vole E l'erba tèndra doù valloun. Et l'herbe tendre du vallon
Su l'ala de l'aria loùgéria Sur l'aile de l'air légère Lou tiou pénsié si fa pourta ; Ta pensée se fait porter Souta lou ciel, d'una vous fiéra, Sous le ciel, d'une voix fière Cantés l'amour, la Lliberta. Chante l'amour, la Liberté
L'autoun L'automne
L'autoun qué fa ploura la pluèya, L'Automne qui fait pleurer la pluie Pinta dé rougé lou fusté ; Peint de rouge le sumac ; Casta l'aris, souta la fuèya, ... Din la riba, su lou coulé. Lou souléou quitta la valéria, Lou bestiari va séestabla, L'estiou a rempli la finièra E vèn l'hiver lou remplassa. Si déshabihia la campagna, La natura s'endurmi, Aù souflé dé l'aigra véntagna, Li flour an fini per mouri. Toumboun li fuéya de la branca Doun li aùra plus dé cansoun, Coura la terra séra blanca Doun li aùra paùré quinsoun, Coura passa la tramountana, Qué va e vèn din lou valoun, Lou réinart serca la tana, S'estrémouncabras è moutoun. Lou lonc hiver qué s'encamina Fara géla l'aigla doù nai, Métra un manteùde brina Aù rouré doun canta lou gai. L'aréndoula quitta la plassa Ma per pascas rétournéra. Paysan, la nébla qué passa, Aù dur hiver ti fa pensa. Coura la cansoundé la pluéya Ai tiou pénsiè si vèn méscla; Aù cantoun de la ciémé néya Régargés la busca brulà. Ma se lou frèi è la tristessa Agiustoun dé pès aù tiou fai, Gardés aù couar une prouméssa: Lou bel estiou révéndra mai !
A Sant-Andriou A Saint-Andrieux li cal mounta Il faut y monter
Es gran festa din la familla, C'est grand festin dans la famille, Si prepara un bategia ; S'y prépare un baptême Es un enfant ou une filla, C'est un garçon ou une fille, A la glèia lou van pourta A l'église on va l'apporter l'ouncle Giouan, tanta Pepina, L'oncle Giouan, tante Pépina, Lou picioun, de blanc habilla, Le petit de blanc habillé Lou papa, pairin e mairina Le Papa, Parrain et Marraine A Sant-Andriou li van mounta ! A Saint-Andrieux ils vont monter
Tounin mé la bella Rouseta, Tonin avec la belle Rousette, Dissata van si marida Samedi vont se marier Parent è amic én brasseta, Parents et amis en brassette, A la glèia van s'en ana; A l'église vont aller ; L'espous mena la siou bella L'époux mène sa belle Qué n'a lou couar emoussiouna, Qui n'a pas le coeur émotionné, E li soun una ribambella Ils sont une ribambelle Qu'a Sant-Andriou li van mounta! Qu'à Saint-Andrieux il vont monter!
Ma l'omé n'es pas de fèré, Mais l'homme n'est pas de fer, Un giou finisse la cansoun Un jour fini la chanson E lou prèiré m'un misereré, ******************* L'encanina sensa façoun, L'emmener sur les chemins sans façon Paoure diaou, li a rèn a fairé, Pauvre diable, il y a rien à faire, Li coulègas van lou pourta ; Les collègues vont le porter Giova rèn de tant s'én faire, Ne sert à rien de tant s'en faire, A Sant- Andriou li cara mouinta! A Saint-Andrieux il faut y monter
Lou Cabrin Le chevreau (fable) Un giou, lou pastré Batitoun, Un jour le berger Baptiste, (Dé Pascas era la sésoun) (De Pâques cétait la saison) Ala gléia s'en esana, A l'église il est allé, Per si counfessa. Pour se confesser Lou régrt l'avia piba, Le regret l'avait étouffé, Perqué un an d'avant avia raouba Parce que un an avant avait volé A Pepin, A Pierre, Lou siou vésin, Son voisin, Un cabrin. Un chevreau
Ou bouon cura qué l'éscoutava Au bon curé qui l'écoutait Batitoun lou li cuntava; Baptiste lui racontait; Elou prèiré, per punissioun, Et le prêtre, pour punition Avant de li douna l'assoulussioun Avant de lui donner l'absolution Li di : "Batitoun n'as de régret, Lui dit " Baptiste tu as du regret, Ma lou perdoun sera pas coumplet, Mais le pardon ne sera pas complet, Se rendés pas lou cabrin Si tu ne rends pas le chevreau A Pepin, A Pierre, Lou tiou vésin. Ton voisin
Pénsa, brave Batitoun, Pense un peu, brave Baptiste A un infern, à la danassioun, A l'enfer, à la damnation Lou giou qu seras davant Diou Le jour où tu seras devant Dieu En présença dou tiou vésin En présence de ton voisin Li sera tan bèn lou cabrin. Et peut-être même du chevreau Qué respoundras à Diou lou paire , " Que répondras-tu à Dieu Le Père" Es aqui l'affairé. Elle est là l'affaire
Lou nouastré ladré l'escoutava, Notre escroc l'écoutait, La testa bassa, pénsava, La tête basse pensait, Pi respuondé aprè reflessiou Puis répondait après réflexion "Aloura ses s'es ver moussu lou priou, "Alors si c'est vrai monsieur l'abbé, Qué li sera tant bèn lou cabrin Qu'il sera tant bien le chevreau De Pepin, De Pierre Ai pas bésoun de m'en fairé. J'ai pas besoin de m'en faire. Li dirai : "Coumpairé, J'y dirai :"compère, Pisqué sien tous aqui, Puisque nous sommes tous ici, Davant Diou réunis Devant Dieu réunis Ti fagues plus dé soussi : Te fais plus de souci : Réscampe-ti lou tiou cabrin ". Rapporte toi ton chevreau":
Cansoun d'es maî Chanson de mai Lou pastré su la couala Le berger sur la colline Ména li moutoun ; Mène les moutons ; Lou bèù quinsoun qué vouala Les beaux pinsons qui volent Bastissé mayoun. Bâtissent maisons. Li giardin soun én festa , Les jardins sont en fête, Lou ciel plus laùgié , Le ciel plus léger, Cantén , l'amour en testa , Chantons l'amour en tête, Souta li rousié . Sous les rosiers
Verdissoun li campagna , Se verdissent les campagnes, E li gran valoun , Et les grands vallons Li merlou én campagna , Le merle en campagne, Mandoun dé cansoun . Fredonne chansons. La natura repira La nature respire Lou couar plén d'amour , Le coeur plein d'amour, Lou parpayon désira Le papillon désiré Oùdourdà la flour . Respire la fleur.
Din lou giardin , fihéta , Dans le jardin, fillette, Lou paniè aù bras , Le panier au bras Coupa su la branquéta Coupe sur la branchette Rosa è lilas . Roses et Lilas. As per tu la giouinéssa Tu as pour toi la jeunesse L'espoir , l' avenir , L'espoir, l'avenir Dai flour as la bélessa , De la fleur tu as la finesse, Pléna dé désir . Pleine du désir.
REFRAIN : Vèn lou més de mai , Vient le moi de Mai, Adiou la tristessa ; Adieu la tristesse; Es plèn dé proumessa Il est plein de promesses Lou ciel blu dé mai . Le ciel bleu de Mai
Ballade des mangias Tian Per mantenir la counténtessa, E déspassa li voutant ans, Coura es miègiou, è taoula méssa , Lou nouastré régal és lou Tian . Un bouan plat dé ratatouilla Es pas mari doui coù per an ; Ma naoutré fèn couma Giandouilla , Si fèn una foura dé Tian .
N'y a queé mangioun dé méléta , Fan cala pasta è loùzan ; N'y a qué voualoun dé bignéta , Naoutré si fèn péta un Tian . Li a li mangiaire dé verdura , Dé tayarin, dé frigaman , Naoutré si fèn bouana mésura Coura doù four , souarté lou tian.
Li a li mangiairé dé rayola , Qué li si fan cala plan-plan ; Naoutré nouipéta la tayola Coura sus taoula vèn lou Tian . N'a qué voualoun dé coustéléta , Dé pissala , dé barba-Giouan , Naoustré sein rei dé la fourciétta, Buvèn dé vin , mangian de Tian.
Viva la couina lantosquièra , Es aquéla qué préféran ; Cantén la couina Cougourdièra, E repétén : Viva lou Tian.
Su
lou camin
Sur le chemin
Coura sourtian dé l'éscola, Quand ont sortait de l'école E qué voulian ben s'amusa, Et que l'ont voulait bien s'amuser A la pluga anayan giuga A la ******* ont allaient jouer E partian toui en farandola. Et partions tous en farandole Ver la capella, su la bara, Vers la chapelle, sur la barre Noun éroun qué riré, cansoun, Nous n'allions qu'avec rires et chansons, Bella troupa dé foulatoun, Belle troupe de farandole, Su lou camin dé Santa-Claira ! Sur le chemin de Sainte-Claire!
Ver San-brancai ou la Saléta, Vers Saint-Brancaî ou la Salète Lou diminché après dina, Le dimanche après dîner, Li fiha s'anavoun prouména, Les filles allaient se promener Fairé dé bouquets dé violéta; Faire des bouquets de violettes ; Mi sembla dé li veiré encara Il me semble y être encore Qué dé bayétta qu'an tinta ; Que d'embrassades ont tinté; Qué de proumessa qu'an passa, Que de promesses ont passé Su lou camin dé San-Clara ! Sur le chemin de Sainte-Claire !
Au més dé mai, sésoun nouvella, Au moi de mai, saison nouvelle, Lou beu matin dai Rougassouin Le beau matin du ********* Souta lou ciel plèn dé cansoun, Sous le ciel plein de chansons Era la festa à la capella. C'était la fête à la chapelle, Li campanas, la vous bén clara, Les cloches, la voix bien claire Fayoun tinta li siou trignoun. Faisaient tinter leur mélodie Qu'èra bella la pourcessioun, Qu'elle était belle la procession, Su lou camin dé Santa-Claira ! Sur le chemin de Sainte-Claire
Souta la bara, la ribièra Sous la barre, la rivière Canta tougiou la siou cansoun ; Chante toujours sa chanson ; Dé la vieillessa vèn la sésoun ; De la vieillesse, vient la saison ; Lou soulèou quitta la vallièra. Le soleil quitte la vallée. L'oura dé la tristéssa amara L'heure de la tristesse attelée Souana su li nouastré désir ; Sonne sur nos désir; Resta plu qué dé souvenir Ne reste plus que des souvenirs Su lou camin dé Santa-Claira ! Sur le chemin de Sainte-Claire!
La fourmiga su l'espiga (Chanson)
Lou parpayoun va respira Lou perfum de la rosa blanca, Va su la fuèia, su la branca Serca la flou per s'amusa.
REFRAIN :
Ma la fourmiga S'en va su l'espiga d'où bla Piba la grana, En tana s'en va.
En giugant lou grilou loùgiè Din l'erba tèndra si regala. Escouta canta la sigala A la sima de l'où livié.
Ou giardin va si proumènà Lou limassoun sensa couquiba ; Lou tavan d'or où soulèù briba, Su l'amendiè va zounzounà.
Din lou siel blu, plèn de cansoun Su l'aiga fesca qué l'attira, La doumaisella viva, viva, Es la régina doù valoun.
ROUSETA - Damoun, damoun su la mountagna rouséta garda li moutoun.
Rouséta pouarta capélina, La crous d'argènt aù per an ?
Su lou camin un moussu passa, " Filleta, quan gagnés per an ?
- Moun bouan moussu gagni pa gairé Noun gagni qué cènt francs per an.
-Vené mé iou bella pastréssa, N'en gagnéras mai dé cinq cènt.
- Noun mi faguès tan proumessa Quittérai pa lou miou valloun.
A toute li vouastré riquéssa Iou préfèri la miou maioun.
( chanson) -----
[1] -
Dans l’ordre alphabétique : Alloche, Belvédère, La Bollène, La
Bolline, D’après
J.P. BOYER Hommes et communautés du Haut Pays Niçois. |
|
|